Hi ha infants que, davant d’un aliment que no coneixen, tanquen la boca, aparten el plat o diuen que no abans de tastar-lo. Aquesta reacció pot preocupar les famílies, sobretot quan es repeteix amb verdures, fruites, peix, llegums o textures diferents. En molts casos, pot estar relacionada amb la neofòbia alimentària.
La neofòbia alimentària és el rebuig o la resistència a tastar aliments nous o poc familiars. Pot aparèixer amb més força en determinades etapes de la infància i no sempre significa que l’infant “mengi malament” o que hi hagi un problema greu. Sovint forma part del procés d’aprenentatge alimentari.
Tot i això, és important saber com acompanyar-la. Pressionar, obligar o convertir cada àpat en una batalla acostuma a generar més tensió. En canvi, l’exposició progressiva, l’exemple dels adults i un entorn tranquil poden ajudar els infants a ampliar, a poc a poc, el seu repertori d’aliments.
Què és la neofòbia alimentària?
La paraula neofòbia fa referència a la por o resistència davant d’allò nou. En alimentació infantil, s’utilitza per descriure el rebuig a tastar aliments desconeguts o presentats d’una manera poc familiar.
L’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica explica que la neofòbia alimentària pot manifestar-se com una resistència a provar aliments o grups d’aliments que no formen part del repertori habitual de l’infant.
Aquesta situació pot generar frustració a casa i també al menjador escolar, però cal recordar que aprendre a menjar és un procés. Els infants necessiten temps, experiències repetides i un entorn segur per familiaritzar-se amb nous sabors, olors, colors i textures.
Per què alguns infants rebutgen aliments nous?
El rebuig a aliments nous pot tenir diferents causes. En alguns casos, està relacionat amb el desenvolupament natural de l’infant. En altres, hi poden influir experiències prèvies, sensibilitat a textures, olor o sabor, cansament, pressió durant els àpats o poca familiaritat amb determinats aliments.
Alguns factors habituals són:
- Preferència per aliments ja coneguts.
- Rebuig a textures noves o barrejades.
- Més sensibilitat a sabors amargs o intensos.
- Por a equivocar-se o a tenir una experiència desagradable.
- Associacions negatives amb àpats anteriors.
- Excés de pressió per part dels adults.
- Poc contacte visual o sensorial amb l’aliment abans de tastar-lo.
Una revisió publicada a Nutrients sobre food neophobia in children assenyala que els infants amb neofòbia poden acceptar millor nous aliments després d’exposicions repetides i en un entorn d’àpat tranquil i de suport.
Això vol dir que no sempre cal retirar un aliment perquè l’infant l’ha rebutjat una vegada. Sovint cal presentar-lo diverses vegades, en formats diferents i sense pressió.
Neofòbia alimentària o “ser llepafils”: és el mateix?
No exactament. En el llenguatge quotidià, sovint es diu que un infant és “llepafils” quan menja poca varietat o rebutja alguns aliments. La neofòbia alimentària, en canvi, fa referència sobretot al rebuig davant d’aliments nous o poc familiars.
Un infant pot rebutjar un aliment nou per neofòbia, però acceptar bé els plats que ja coneix. També pot passar que un infant tingui preferències marcades, però no necessàriament neofòbia.
La diferència és útil perquè ajuda a enfocar millor la resposta. Si el problema és la novetat, pot ajudar presentar l’aliment sense exigir que el mengi: mirar-lo, tocar-lo, olorar-lo, tenir-lo al plat o veure com altres persones el mengen.
L’objectiu no és que l’infant accepti tot immediatament, sinó reduir la desconfiança i construir familiaritat.
Com actuar davant el rebuig a nous aliments
Quan un infant rebutja un aliment nou, la reacció adulta és molt important. Obligar-lo a menjar pot generar més rebuig. En canvi, acompanyar amb calma permet que l’àpat continuï sent un espai segur.
Algunes estratègies útils són:
- Presentar l’aliment en petites quantitats.
- Evitar frases de pressió com “t’ho has d’acabar”.
- Menjar el mateix aliment davant de l’infant amb naturalitat.
- Repetir l’exposició en diferents dies.
- Canviar la preparació o la presentació.
- Permetre que l’infant participi en la compra o la cuina.
- Valorar petits avenços, com tocar o olorar l’aliment.
- No utilitzar dolços o postres com a premi per menjar.
Les intervencions basades en exposició repetida als aliments han mostrat que tornar a presentar un aliment de manera gradual pot contribuir a millorar-ne l’acceptació, especialment quan es fa sense pressió i amb un entorn positiu.
Això és important perquè molts aliments, sobretot algunes verdures, poden necessitar diverses oportunitats abans de ser acceptats.
El paper de les famílies i del menjador escolar
La família és el primer entorn d’aprenentatge alimentari, però el menjador escolar també pot tenir un paper molt positiu. Allà els infants mengen amb altres nens i nenes, observen models diferents i tenen l’oportunitat de provar aliments en un context compartit.
El menjador pot ajudar quan:
- Presenta menús variats de manera progressiva.
- Ofereix aliments nous sense forçar.
- Respecta els ritmes dels infants.
- Cuida l’ambient de l’àpat.
- Dona valor a tastar, observar i participar.
- Manté coherència amb les famílies i el centre.
La guia L’alimentació saludable en l’etapa escolar, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, reforça la importància d’una alimentació variada, equilibrada i adaptada a l’etapa escolar.
En aquest sentit, Àgora entén el menjador escolar com un espai educatiu i de convivència. La gestió de menús equilibrats, l’adaptació a diferents necessitats i la promoció d’hàbits saludables poden ajudar els infants a relacionar-se millor amb els aliments, també quan apareix rebuig davant la novetat.
Quan cal consultar un professional?
En molts casos, el rebuig a aliments nous pot millorar amb temps, paciència i exposició gradual. Però hi ha situacions en què convé demanar orientació professional.
Pot ser recomanable consultar amb pediatria, dietista-nutricionista o un professional especialitzat si:
- El repertori d’aliments acceptats és molt reduït.
- Hi ha pèrdua de pes o problemes de creixement.
- Els àpats generen molta ansietat o conflicte.
- L’infant evita grups sencers d’aliments.
- Hi ha vòmits, ennuegaments freqüents o por intensa a menjar.
- El rebuig interfereix en la vida familiar, escolar o social.
- Hi ha sospita d’un trastorn alimentari o una dificultat sensorial important.
Aquest article ofereix orientacions generals, però no substitueix una valoració individualitzada. Cada infant té el seu ritme i les seves necessitats.
Acompanyar sense pressionar: la clau per avançar
La neofòbia alimentària pot ser un repte, però també una oportunitat per revisar com s’acompanya l’aprenentatge alimentari. Els infants no aprenen a menjar de manera variada d’un dia per l’altre. Necessiten temps, repetició, exemple i confiança.
En lloc de convertir l’àpat en una lluita, és més útil crear un entorn tranquil, oferir aliments nous en petites quantitats i celebrar els avenços sense exigir resultats immediats.
Per a les famílies, això pot reduir tensions i ajudar a construir una relació més positiva amb el menjar. Per als centres educatius i AFA/AMPAs, és una manera de reforçar el menjador com a espai educatiu. I per a serveis de restauració col·lectiva com Àgora, és una part essencial de l’acompanyament alimentari: oferir varietat, adaptar-se als infants i promoure hàbits saludables amb respecte i constància.
Preguntes freqüents
Què és la neofòbia alimentària?
És el rebuig o la resistència a tastar aliments nous o poc familiars. Pot aparèixer en la infància i sovint forma part del procés d’aprenentatge alimentari.
És normal que un infant rebutgi aliments nous?
Sí, pot ser habitual en algunes etapes. El més important és observar si el rebuig és puntual o si limita molt la varietat alimentària i genera dificultats importants.
Què puc fer si el meu fill no vol tastar verdures noves?
Pots oferir-les en petites quantitats, repetir l’exposició en dies diferents, canviar la preparació i evitar pressionar. També ajuda que l’infant vegi adults menjant-les amb normalitat.
Quantes vegades cal oferir un aliment abans que l’accepti?
No hi ha un nombre exacte. Alguns infants necessiten moltes exposicions abans d’acceptar un aliment. El més important és que aquestes exposicions siguin tranquil·les i sense pressió.
El menjador escolar pot ajudar amb la neofòbia alimentària?
Sí. El menjador pot oferir varietat, models entre iguals, rutines i un entorn educatiu que afavoreixi la familiaritat amb aliments nous.
Cal obligar un infant a tastar un aliment nou?
No és recomanable convertir-ho en una obligació o una batalla. És millor oferir, acompanyar i repetir l’exposició amb calma.
Quan hauria de consultar un professional?
Si el rebuig és molt intens, limita molt la dieta, afecta el creixement, genera ansietat o interfereix en la vida familiar o escolar, és recomanable consultar un professional sanitari.